Psicologia infantil

Què fem i com ho fem?

Avaluació i diagnòstic

L'objectiu principal de l'avaluació és obtenir informació que ens permeti conèixer el problema del nen/a o adolescent, identificar les variables que expliquen el manteniment del mateix per planificar, posteriorment, la intervenció terapèutica.

Acostumem a utilitzar entrevistes estructurades o semiestructurades a pares, nens i si s'escau als professors o mestres. Complementem amb test i proves diagnòstiques psicològiques i pedagògiques. Sovint i sempre que és necessari treballem amb derivacions a psiquiatria i logopèdia per tal de complementar les exploracions diagnòstiques i emetre el diagnòstic més complet.

Tot el procés d'avaluació pot variar entre 2 i 4 sessions aproximadament.

Una vegada finalitzat es presenta l'anàlisi funcional del cas i el pla de tractament i sempre que sigui necessari es redacta l'informe clínic amb el resultat de les proves realitzades. En els casos que sigui necessari es concerta una entrevista amb l'escola per tal de demanar la seva implicació en el procés terapèutic, assessorar i orientar als tutors i concretar futures coordinacions.

Tractament

El treball clínic amb nens i adolescents suposa assumir un abordatge diferencial amb una població en permanent desenvolupament que té les seves pròpies dinàmiques, particularitats, ambients, limitacions i facilitats.

Els terapeutes som un dels vèrtexs que conformen el triangle terapèutic sobre el qual es treballa junt amb el nen o adolescent i al seu entorn (pares, família, escola, etc.).

L'èxit terapèutic exigeix fer un correcte diagnòstic, aplicar correctament les tècniques i eines terapèutiques i d’intervenció però sempre començant per iniciar i mantenir un bon vincle terapèutic entre tots.

La proximitat i calidesa humana que siguem capaços de transmetre són especialment importants en el treball amb nens. L'humor és un altre dels recursos terapèutics amb el que procurem treballar des de l'inici.

Per últim volem destacar el nostre compromís, implicació i respecte cap als nostres pacients i clients com a prioritat en tot el procés d'actuació.

La freqüència de tractament varia moltíssim en funció de la patologia o simptomatologia a tractar. Al principi les visites acostumen a ser més freqüents i es van allargant en el temps de manera progressiva fins que es dona l'alta al pacient.

Què tractem de manera més habitual?

Transtorns i dificultats de l'aprenentatge

• Trastorn de l'Aprenentatge de la Lectura (dislèxia) i la Comprensió Lectora
  Dificultat significativa i persistent en la forma escrita del llenguatge, que és independent de qualsevol causa intel·lectual, cultural i emocional i que, per tant, apareix malgrat tenir una intel·ligència adequada, una escolarització convencional i una situació sociocultural dintre de la normalitat (Associació Catalana de Dislèxia).

• Trastorn de l'Aprenentatge de les Matemàtiques (Discalcúlia)
  Dificultat innata per al processament dels nombres, el càlcul aritmètic i la resolució de problemes.

• Trastorn de l'Aprenentatgede l'Escriptura (Disortografia)
  Dificultat per a escriure, transmetre el codi lingüístic parlat o escrit per mitjà de grafemes o lletres corresponents, respectant la correcta associació entre els fonemes i els grafemes i les peculiaritats i regles ortogràfiques.

Problemes quotidians de la conducta infantil 

Conglomerat de conductes disfuncionals o desadaptatives que poden anar des dels insults, les mentides persistents a manifestacions conductuals d'agressivitat cap a família, professors i amics.

Transtorn negativista desafiant 

Presencia d'un patró de conducta persistent, repetitiu e inadequat per l'edat del menor, que es caracteritza per incompliment de les normes socials bàsiques de convivència i per l'oposició als requeriments de les figures d'autoritat, generant com a conseqüència un deteriorament de les relacions familiars i/o socials.

Transtorn per dèficit d'atenció i hiperactivitat 

Trastorn neurobiològic que provoca, entre d'altres, dèficit d'autocontrol, dificultats en la regulació de les emocions, dificultats per interioritzar les instruccions externes, mancances per a planificar i organitzar les conductes i per mantenir l'atenció en tasques, activitats i converses.

Les alteracions més habituals són: la desobediència reiterada, les rabietes, el desordre, les dificultats per seguir les normes i moviments ràpids i variats i normalment inapropiats com molestar els companys i interrompre de manera insistent. Sovint són infants que es distreuen fàcilment amb estímuls irrellevants, obliden activitats o objectes i els disgusta o eviten activitats que requereixin esforç mental.

Les conseqüències acostumen a ser baix rendiment acadèmic, malestar emocional i alteracions en l'entorn familiar i social.

Depressió

Quan un nen o adolescent mostra de manera persistent un estat d'ànim trist o irritable, anhedonia (dificultat per passar-ho bé), canvis de pes o pèrdua de gana, canvis en el patró de la son (insomni, hipersòmnia…), lentitud o agitació motriu, falta d'energia, sentiments de culpa o inutilitat, baixa concentració i pensaments sobre la mort, és possible que pateixi una depressió.

Les causes són complexes i poden variar d'una persona a un altre. Es coneixen factors biològics, ambientals i psicològics i en general és una combinació de les tres.

Ansietat

Quan parlem d'ansietat parlem d'una emoció pròpia en totes les persones que ajuda a la nostra supervivència activant els recursos del organisme davant d'una amenaça. Quan aquesta ansietat es presenta amb una intensitat massa elevada o apareix en situacions on no hi ha un motiu d'alarma real, provoca malestar i un funcionament psicosocial i fisiològic anòmal.

Normalment les repercussions de l'ansietat incideixen en l'àmbit social, escolar, personal i familiar i poden evolucionar cap a patologies més severes.

Pors i fòbies

Ens referim a un patró complex de respostes emocionals negatives que resulten desproporcionades i desadaptades provocades per la presencia o anticipació d'un estímul concret. N'hi ha moltes i les més habituals són les pors als animals, als fenòmens de la naturalesa, als transports, i a altres situacions com la por al fracàs, a el desconegut, a la sang o ferides i a separar-se dels pares o adults.

Cal diferenciar-ho de pors transitòries, passatgeres o evolutives.

Enuresis i encopresis (transtorns de l'eliminació)

Aquests conceptes fan referència a l'emissió repetida d'orina o excrements involuntària o intencionada en llocs inapropiats com el llit o la roba, en nens més grans de 5 anys i sense que hi hagi una patologia orgànica que motivi la incontinència.

Transtorns de l'espectre autista

Disfunció neurològica crònica amb una forta base genètica que des d'edat precoç es manifesta en una sèrie de símptomes, basats en una sèrie de dificultats en la interacció social, comunicació i falta de flexibilitat en el raonament i comportaments. El trastorn es contempla com un espectre o continu per la forma en què aquestes alteracions es manifesten, i poden variar molt d'un nen a un altre, per tant, el concepte engloba des de casos més greus, a més lleus i de bon pronòstic.